Historia noe

Hoy noe me ha escrito esto y es increible pues son sus sentimientos y es lo mejor y mas bonito que se puede escuchar.  Porque ese es el objetivo del serpadenoe

Hola Noe, 

He pensat que m'agardaria que l'article de la Revista el signessis tu. Jo m'he basat amb el text que em vas escrure i he afegit alguna dada més. 

Te'l passo perquè te'l llegeixis i em diguis què en penses: 

Pedres pintades a mà i amb el cor

Un dia el meu fisioterapeuta em va donar l’adreça d’un bloc i em va demanar que el llegís, que segur que m’agradaria. El bloc parlava de l’Ann, una noia a qui li van diagnosticar un càncer i els metges li van dir que només li quedaven tres setmanes de vida. Aleshores va començar a pintar pedres. En cap moment no va perdre la fe i va tirar endavant amb la malaltia.

La història de l’Ann, és una història d’amor i esperança a la vida. En molts moments, parla de la importància de gaudir de la vida, encara que ens quedi poc temps!

El dia del meu aniversari, el meu fisioterapeuta, enamorat de la natura i el senderisme, em va regalar una pedra de l’Ann. A partir d’aquí vam començar a parlar de la possibilitat que jo també expliqués la meva història i que també pintés alguna pedra. Ell em va suggerir algunes idees i em va dir que juntament amb els seus amics deixarien les meves pedres per les muntanyes.

La pedra va dins d’una bosseta amb una etiqueta on hi ha el meu correu electrònic i explica que aquesta pedra ha estat pintada a mà i amb el cor.

L’objectiu és que les persones que es trobin una de les meves pedres pintades, m’escriguin i d’aquesta manera, jo els pugui respondre explicant la meva història.

El meu fitoterapeuta ha creat un boc: El Serpa de Noe ( http://serpadenoe.blogspot.com.es/) on es recullen totes les històries que es van desprenent de les troballes de les meves pedres i on també explica d’on va sorgir aquesta idea.

Poc a poc, m’he anat entusiasmant amb les pedres. Des que va començar l’experiència a principis de gener d’aquest any, he fet dos amics per internet. Estic molt contenta i il·lusionada d’explicar la meva història i poder ajudar a altres persones que passin per moments difícils.

Alguns treballadors d’Esclat Marina, també han volgut contribuir a fer créixer aquest projecte i m’han demanat pedres per poder deixar en algun cim.

En definitiva, la pedra no té valor en si mateixa, però sí que en té la història que hi ha darrera.

 

Noelia Gaya

Fins ara
Un abrazo y mil gracias a todos