Hoy he recido esto del gran abuelo runner
Muchisimas gracias

Hola Noe soy el Rafael Molina (abuelo runner) para los amigos y por supuesto para ti, te escribo esta correo para decirte que a caido en mis manos una piedra tuya, son preciosas, me a encantado,  a mi personalmente que conozco la historia gracias a David Garcia y Xavi Moreno.. me a echo una ilusion que no te puedes imaginar... eres un Sol y una persona llena de energia y superacion, vamos para mi un ejemplo a seguir desde el primer momento que supe de ti.

Se que la historia es un poco llevar la piedra a lo mas alto, pero en este caso... te dire que esta piedra ya a llegado a la  cima mas alta que se pueda depositar, esta en las manos de mi mujer... otra luchadora incansable que la vida golpeo cuando tenia 39 años y ahora tiene 55 años... le detectaron una enfermedad cruel y nos dieron pocas posibilidades de vida... su lucha y su fortaleza por seguir entre nosotros a hecho que en esto momento siga con nosotros disfrutando de la vida y del regalo tan maravilloso que Dios le ha dado como ser abuela... ahora tenemos dos nietas maravillosas que son la ilusion de seguir viviendo cada dia.

Pero bueno yo lo que quiero es trasmitirte es toda mi energia positiva, que viendote a ti creo que no es mucha... Noe sigue asi que seguro que la vida te depara cosas maravillosas siempre una sonrisa en positivo, ese es el camino, ah por cierto el otro dia te vi en una fotos que estabas disfrutando con David y Xavi, junto a tu familia... esos momentos no tienen precio, muchas veces esos pequeños detalles son muy importante para seguir en la lucha diaria para mejorar algo.

Un besote enorme del abuelo runner y de Maria mi mujer... si necesitas algo cuenta con mi apoyo.

Historia noe

Hoy noe me ha escrito esto y es increible pues son sus sentimientos y es lo mejor y mas bonito que se puede escuchar.  Porque ese es el objetivo del serpadenoe

Hola Noe, 

He pensat que m'agardaria que l'article de la Revista el signessis tu. Jo m'he basat amb el text que em vas escrure i he afegit alguna dada més. 

Te'l passo perquè te'l llegeixis i em diguis què en penses: 

Pedres pintades a mà i amb el cor

Un dia el meu fisioterapeuta em va donar l’adreça d’un bloc i em va demanar que el llegís, que segur que m’agradaria. El bloc parlava de l’Ann, una noia a qui li van diagnosticar un càncer i els metges li van dir que només li quedaven tres setmanes de vida. Aleshores va començar a pintar pedres. En cap moment no va perdre la fe i va tirar endavant amb la malaltia.

La història de l’Ann, és una història d’amor i esperança a la vida. En molts moments, parla de la importància de gaudir de la vida, encara que ens quedi poc temps!

El dia del meu aniversari, el meu fisioterapeuta, enamorat de la natura i el senderisme, em va regalar una pedra de l’Ann. A partir d’aquí vam començar a parlar de la possibilitat que jo també expliqués la meva història i que també pintés alguna pedra. Ell em va suggerir algunes idees i em va dir que juntament amb els seus amics deixarien les meves pedres per les muntanyes.

La pedra va dins d’una bosseta amb una etiqueta on hi ha el meu correu electrònic i explica que aquesta pedra ha estat pintada a mà i amb el cor.

L’objectiu és que les persones que es trobin una de les meves pedres pintades, m’escriguin i d’aquesta manera, jo els pugui respondre explicant la meva història.

El meu fitoterapeuta ha creat un boc: El Serpa de Noe ( http://serpadenoe.blogspot.com.es/) on es recullen totes les històries que es van desprenent de les troballes de les meves pedres i on també explica d’on va sorgir aquesta idea.

Poc a poc, m’he anat entusiasmant amb les pedres. Des que va començar l’experiència a principis de gener d’aquest any, he fet dos amics per internet. Estic molt contenta i il·lusionada d’explicar la meva història i poder ajudar a altres persones que passin per moments difícils.

Alguns treballadors d’Esclat Marina, també han volgut contribuir a fer créixer aquest projecte i m’han demanat pedres per poder deixar en algun cim.

En definitiva, la pedra no té valor en si mateixa, però sí que en té la història que hi ha darrera.

 

Noelia Gaya

Fins ara
Un abrazo y mil gracias a todos